4 Noves tecnologies aplicades a la teleassistència

Els avenços en les noves tecnologies han continuat servint com a mitjà per a cobrir necessitats dels col·lectius que la teleassistència tracta.

Moltes empreses, organitzacions o institucions han apostat per models d'R+D+I (Recerca, Desenvolupament i Innovació) hi han dut a terme activitats i porjectes de nous avenços socials.
Això fa que apareguin constantment eines que fins ara no existien i que donen resposta a noves necessitats socials.

Teleassistència per a persones sordes. El sistema TELPES

Malgrat que hi han models de teleassistència avançada el col·lectiu de persones grans sordes queda exclòs de totes aquestes millores i no els és accessible el servei.
A causa d'aquesta falta d'adaptació sorgeixen nous sistemes per a persones sordes.
Un dels més representatius és el sistema TELPES (Solucions de Teleassistència per a Persones Sordes)

TELPES s'ha desenvolupat com a projecte pilot i el seu objectiu ha estat promoure la participació social de les persones grans sordes i millorar la seva qualitat de vida. Això dóna lloc a propostes i recomanacions per un futur.

Els beneficiaris d'aquest sistema són tres tipus:

• Persones sordes signant: Es comunica per llengua de signes espanyola. L'usuàri serà atès per l'operador que sap llengua de signes.
• Persona no signant, perfil al que s'adapten moltes persones grans que han anat perdent audició per un deteriorament de l'envelliment i conèixer la llengua oral i escrita.
• Persona no signant: Com el cas anterior però no sap llegir ni escriure. Es comunicarà per panells pictogràfics on la persona pot expressar el que li passa per símbols.

El funcionament del sistema TELPES

TELPES requereix un equip de teleasistència domiciliària convencional (terminal i UCR) i una sèrie d'eines d'avís que permeten que l'usuari percebi les trucades entrants per senyals lluminoses o vibratoris.

Disposa d'un dispositiu de comunicació via televisió amb operador amb el qual la persona usuària interactua per una càmera web, telèfon adaptat i programari preparat per oferir l'atenció personalitzada.

La manera de funcionar és la següent:

1. La persona prem la UCR o el botó del terminal TAD.
2. La trucada és rebuda per un operador del centre d'atenció que identifica l'usuari com a sord i truca al seu telèfon adaptat.
3. La recepció de la trucada activa els dispositius lluminosos/vibratoris per advertir a l'usuari.
4. L'usuari estableix comunicació amb l'operador del centre d'atenció amb el sistema d'acord amb els perfils explicats anteriorment.

Seguretat passiva: llars domòtiques

Què és un habitatge domòtic?

Des dels anys 70 mitjançant la utilització d'un comandament a distància s'ha aconseguit controlar diferents funcions dins d'un habitatge.

La domòtica integra un conjunt de sistemes que permeten automatitzar les funcions d'un habitatge i facilitar la interacció de la persona usuària amb aquestes funcions.

Mitjançant els sistemes domòtics es poden gestionar, per mitjà de sensors i dispositius programats, determinades funcions de manera automàtica, i també accionar-les des de fora de casa. 

Un sistema domòtic està compost per tres tipus de dispositius:

• Els controladors: Dispositius encarregats de gestionar tots els processos de l'habitatge amb els quals la persona usuària pot interaccionar mitjançant instruments com ara comandaments, teclats o pantalles.
• Els sensors: Són dispositius que capten qualsevol canvi físic produït a l'habitatge i transmet la informació a la unitat de control perquè aquesta actuï en conseqüència.
• Els actuadors: Fan la tasca que els ha encomanat el controlador.

La domòtica i l'atenció a la dependència 

La domòtica avui dia a més de constituir un mitjà perquè la persona pugui controlar el seu espai quotidià, obre possibilitats respecte a la integració de la llar.

Pel que fa a l'APSD, les solucions domòtiques són unes de les millors eines de millorar la qualitat de vida d'alguns col·lectius (Persones amb discapacitat/grans).

A banda de facilitar l'accessibilitat i millorar l'autonomia, un habitatge intel·ligent permet controlar diferents activitats i detectar riscos.

Telemedicina

La revolució en la societat de la informació i l'aplicació de les innovacions als models de la teleassistència, s'inscriu uns avenços a l'APSD.

La telemedicina o e-salut consisteix en la prestació de serveis mèdics a distància per a atenció remota.

Aquests serveis estàn dirigits a diferents perfils com persones amb malaltia crònica, grans o amb discapacitat.

Serveis de telemedicina 

La telemedicina s'aplica en un ventall de serveis relacionats amb la cura de salut. Entre aquests serveis, els més habituals són:

• Teleconsulta i diagnòstic domiciliari: Es tracta d'avaluar un pacient a distància per videoconferència o un altre sistema. Dos tipus de teleconsulta:

1. El pacient al domicili i el metge al centre de salut.
2. Dos professionals sanitàris que requereixen suport d'un especialista per avaluar el cas.

• Telemonitorització: Servei de teleconsulta avançat. El personal sanitari amb dispositius rep dades relatives dels signes vitals que faciliten el diagnòstic i seguiment.
• Telecontrol domiciliàri: Permet al personal mèdic vigilar i gestionar remotament els dispositius instal·lats al domicili.
• Telecontrol postoperatori domiciliàri: Normalment es duu a terme amb trucades convencionals del personal sanitàri però a vegades un sistema de telemedicina permet fer un seguiment de la zona de l'operació.

Objectius de la telemedicina

Són semblants als de la teleassistència i es centre en:

• Millora de la qualitat de vida, confiança i autonomia de la persona.
• Atenció i assitència continuada.
• Permanència de la persona al domicili, disminució de costos i desplaçaments als centres de salut.
• Formulació de diagnòstics, propostes de tractament i valoració del seguiment.

És un servei en expansió constant i que cada vegada permet un nombre més gran d'aplicacions.

3 Teleassistència avançada

Els avanços sociotecnològics per a la prevenció de la dependència i la promoció de l'autonomia personal han permeès respondre a l'aparició de necessitats noves en els diferents col·lectius d'usuàris del servei , aixó ha donat lloc als nous models de teleassistència avançada ( segona generació).

La teleassistència avançada és un servei que incorpora a les prestacions tradicionals funcions noves com teleassistècia mòbil o serveis de localització a fi de millorar l'autonomia i la seguretat de les persones usuàries.

Algunes de les noves funcions que incorpora la teleassistència avança són :

• Complemets tecnològics a la llar per millorar la seguretat.
• La incorporació de la teleassistència mòbil.
• La utilització de serveis de telecomunicació.

La teleassistència de segona generació compleix diverses missions d'acord amb l'enfocament que li vulguem donar :

• Una missió general basada en readequar i ampliar el servei de teleassistència convencional, per donar ràpida resposta a l'usuàri dins i fora del domicili.
• Una missió social , en implicar a l'usuàri en el maneig  de les noves eines per potenciar-ne el coneixement de la persona.
• Una missió tècnica , mitjançant la integració i adaptacions de les solucions que hi han al mercat a les necessitats de l'usuàri.

Complements tecnològics 

A fí d'aportar més seguretat i independència sorgeix la implementació de dispositius complementaris dins del domicili adaptats a les necessitats de l'usuàri.

Els complements tecnològics són els dispositius instal·lats a l'habitatge , compatibles amb el terminal domiciliari , dissenyats per alertar de diferents eventualitats i afovorir la seguretat , mobilitat, localització i salut en l'entorn domiciliari .


Aquests dispositius complementaris compleixen dues funcions dins la llar de la persona:

1. Respondre ràpidament de manera automàtica davant determinades situacions, la qual cosa dóna seguretat a les persones usuàries i tranquil·litat al cuidador o familiar .
2. Cobrir una determinada eventualitat,perquè són una eina útil a l'hora de monitoritzar deterinades activitats de dependència , una eina que permet fomentar i reforçar la seva autonomia a la llar .

Actualment, disposem d'un ventall ampli de complements tecnològics . Els més utilitzats són:

Cadascun dels dispositius que hem explicat genera un tipus d'alarma segons l'esdeveniment  que s'hagi produït , alarma que serà identificada i atesa pel personal operador del centre d'atenció .

La figura de l'operador en aquests casos és fonamental , ja que serà qui s'encarregarà de tenir el primer contacte amb l'usuàri.

Teleassistècia mòbil

Als avanços dels anys noranta han permés la utilització de xarxes mòbils per comunicar-nos. Avui dís tothom utilitza les xarxes mòbils , si unim aquests progressos a les limitacions que suposa la cobertura d'un servei de teleassistència domiciliària , entenem el naixement del servei de teleassistència mòbil , que sorgeix per donar una resposta davant una situació de crisi , amb la independència d'on es trobi la persona usuària .

El servei de teleassistència mòbil permet a la persona usuària rebre el servei tant dins com fora del domicili.

Aquest servei comparteix els objectius generals del servei de teleassistència domiciliària , perrò a més té uns objectius específics diferenciats d'aquell:

• Cobertura en qualsevol ubicació amb accés a la telefonia mòbil.
• Permet la localització geogràfica de la persona usuària ( vía gos o altres tecnologies).
• Suport inmediat a través del telèfon
• Fa possible la mobilització dels recursos , propis l'usuàri, necessaris per atendre-la.
• S'utilititza com a enllaç ntre la persona usuària i l'entorn sociofamiliar.

Tecnologies que fan possibles la teleassistència mòbil

Per conseguir els objectius , el servei móbil empra tecnologies de comunicació telefònica mòbil i de geolocalització , és a dir , cal incorporar als terminals mòbils un dispositiu de localització que permeti saber en cada moment on és la persona usuària.

Tècnicament , la localitació es pot dur a terme de dues maneres :

1. Mitjançant posicionament de gps , que localitza amb bastant precisió.
2. Mitjançant posicionament per lbs antenes mòbils conectats a el terminal.

Modalitats del servei de teleassistència mòbil

El servei de teleassistència mòbil es presta en dues modalitats per atendre dos col·lectius en concret .

Teleassistència mòbil per a víctimes de violència de gènere

 Aquest servei està destinat a aquestes víctimes que tinguin una ordre de protecció o mesura d'allunyamenti que no convisquin amb la persona o persones maltractadores.

La durada del servei estarà limitada al mateix temps en que estigui vigent l'ordre de protecció o mesura d'allotjament dictada en un procediment seguit per violència de gènere.

En aquests ambits el servei té uns objectius especifics, que es reflecteixen en els protocols d'actuació de persones víctimes de violencia de gènere (ATEMPRO) que són els següents:

• Atenció inmediata i adequada davant de situacions d'emergencia,per mitja de personal especialitzat , proporcionant seguretat a l'usuària i mobilitzant els recursos oportuns d'acord amb el tipus d'emergència que s'ha produït.
• Proporcionar seguretat i tranquil·litat als usuàris del servei i familiars que depenen directament d'ells , oferint-los suport, informació,assessorament i garantint-los la comunicació interpersonal, davant qualsevol necessitat, les 24 hores del día.
• Potenciar l'autoestima i la qualitat de vida de les usuàries del servei contribuint a crear una xarxa social de suport en el seu entorn habitual i animant-les a mantenir  , amb plena seguretat , contacte amb l'entorn familiar i social no agressor .
• Ajudar a disminuir la sobrecàrrega que suporta una usuària d'aquestes caracterítiques , proporcionant-li tranquil·litat, en saber que hi ha un equip tècnic i humà capaç de donar-li suport i de resoldre les incidències que puguin sobrevenir.

És important destacar que a més dels mitjans tècnics i les eines tecnològiques necessàries per oferir el servei , el centre d'atenció ha de disposar d'uns procediments especials per entendre aquests casos. S'ha de tenir informació especifica de l'usuàri per millorar el servei individualitzat.

Teleassistencia mòbil per a persones grans 

Les persones grans és l'altre col·lectiu en el que s'implanta la (TAM).
Tenint en compte l'integració de les persones grans amb aquestes tecnologies sorgeix aquest model  , a fi d'ampliar també fora del domicili les prestacions tradicionals de teleassistència.

Ser destinatari d'aquest servei suposa tenir un cert grau d'habilitat en el maneig del telèfon mòbil , ja que és una de les prestacions en el seu ús.  És per això que els terminals han de ser iguals que els de teleassistència domiciliària , fàcils de fer servir i d'entendre.

Els dispositius de teleassistència mòbil

Els equips emprats per a la prestació del servei no deixen de ser terminals mòbils , semblants en disseny i funcionament a qualsevol telèfon mòbil , en alguns casos o són però amb unes funcions adaptades per fer-los servir en el servei.

Les caracteristiques o funcions bàsiques són :

• Botó de trucada : botó diferenciat de la resta 
• Indicador de cobertura i bateria: Alerta per posar a carregar el dispositiu.
• Disseny simple i discret : és important per persones grans o víctimes de gènere.
• Funcions deshabilitades: per evitar un mal ús.

El aparell porta un programa per fer les trucades el qual no es modifica i s'identifica per la targeta SIM . Aquesta va vinculada al número d'identificació així quan es produeix una alarma l'operador pot saber qui a trucat  i on està situat.

Dispositius per a víctimes de violència de gènere

Cal destacar que per la violéncia de gènere hi ha una altra sèrie d'eines alternatives i que de vegades serveixen com a complement de les que hem nombrat avanç .

Una de les més usades són les polseres contra el maltractament , que es coloquen per ordre judicial , en l'agressor. Aquests dispositius disposen d'un sistema GPS associat a un terminal ( de l'usuàri) que adverteix la presencia del maltractador si sacosta o intenta treure-la  i emet un avís a la policia.

Sistemes de telelocalització

Hi ha altres sistemes semblants a la teleassistència mòbil que donen cobertura a persones amb altres necessitats . Sistemes de geolocalització o telelocalització.

Els sistemes de telelocalització proporcionen informació precisa sobre la ubicació i els moviments d'una persona. Es sol portar al cinturó i està indicat per persones amb deteriorament cognitius. es compon per un programa d'alertes .

Diferències entre la teleassistència mòbil i la telelocalització 

Podem afirmar que l'objectiu que persegueixen els sistemes de telelocalització no és altre que dotar de més autonomia a les persones amb deteriorament cognitiu i cuidadors o familiars , i millorar la seva qualitat de vida.

Funcionament d'un sistema de telelocalització 

El sistema de telelocalització no requereix la intervenció de l'usuàri sino que es pot gestionar desdel cente d'atenció de manera remota fent un seguiment de la ubicació per una aplicació basada en unj programa específic dissenyat amb aquesta finalitat.

Basat en la localització GPS igual que TAM incorpora una base de dades cartogràfiques en la que es poden incloure referències , com ara zones de perill o zones segures .

Per als casos de telelocalització el dispositiu s'ha de programar de forma personalitzada tenint en compte la persona i el entorn.

La configuració del dispositiu es personal per el tècnic i operador del centre d'atenció de manera coordinada de la següent forma:

• El personal tècnic s'anira movent per la zona i inclourà les zones de perill i les segures.
• L'operador delimitarà les zones al mapa.
• Es deixarà el dispositiu configurat per fer-lo funcionar.
• És important el coneixement de la cuidadora per que és qui coneix a l'usuàri.

L'activació del dispositiu

Aquest sistema està capacitat per rebre alarmes del dispositius d'acord amb la programació aquestes alarmes poden ser:

• Alarma per sortida de zona segura : avís al centre d'atenció.
• Alarma per entrada en zona perillosa : avís al centre d'atenció .
• Alarma per acceleració : alerta per excés de velocitat al centre d'atenció
• Alarma per pulsació de l'usuàri .

Totes les alarmes les atendrà l'operador del centre d'atenció basat en dues accions:

1. Avisar de la situació els cuidadors o familiars.
2. Fer el seguiment de l'usuàri fins que l'alarma s'aji resolt.

2 Equipament bàsic d'un sistema de teleassistència domiciliària

Els equips de teleassistència domiciliària disposen de dos elements fonamentals:

• El terminal domiciliari
• La unitat de control remot ( UCR) 

Aquests equips componen l'element tecnològic del servei de teleassistència dins l'habitatge de l'usuàri. Entre les seves funcions hi ha :

• Assegurar el poder comunicar-se en qualsevol moment necessari.
• Recollir tota la informació necessaria per indicar el correcte funcionament de l'equip .
• Advertir a les dos parts de possibles anomalies referents a l'estat de l'equip i a fallades de la xarxa elèctrica o telefònica.

El Terminal domiciliari de teleassistència 

És el dispositiu tecnològic accessible fix o mòbil , que permet la comunicació bidireccional ( UNE 158401:2007).

Per que el terminal domiciliari funcioni  ha d'estar conectat a la xarxa elèctrica de l'habitatge on hi ha d'haber una xarxa telefònica fixa adequada per oferir el servei .

Tots els terminals han de tenir una característiques comunes , hi han 3 grans blocs:

Característiques de disseny i funcionament 

Estan orientades a aconseguir que utilitzar el dispositiu sigui tan fàcil i comode posssible.

Algunes de les més importants:

• Disseny simple , accessible, fàcil de compendre i fer servir
• Funció de mans lliures
• Botó ben diferenciat
• Volum de terminal regulable de manera remota
• Botó ences/apagat o opció de reiniciar el terminal
• Bateria recargable per utilitzar en cas de tall de subministrament elèctric.

Característiques de programació

Els terminals de teleassistència tenen unes característiques de programació ideades per millorar-ne el funcionament.

Programació o programar un equip  es la introducció dels paràmetres de configuració necessaris per què funcioni correctament. Aquests solen ser els vinculats amb el nùmero d'identificació de l'usuàri , número de capçalera del centre d'atenció, opcions d'activació /d'esactivació....

Altres paràmetres comuns que solen venir configurats per defecte: 

• Idioma
• Timbre

La programació es pot dur a terme de dues maneres:

• Localment:introduint els paràmetres de forma manual o un programa facilitat pel fabricant.
• De manera remota: per part de l'operador des del centre d'atenció.

- Les dades de l'usuàri s'allotgen en una memòria no volàtil dins del terminal per evitar que es perdin en el cas que s'apagui o es reinici l'equip.

- Els terminals  fan una autorevisió del funcionament i la conectivitat telefònica.

-Incorporen una codificació per a cada tipus de comunicació que es transmet en les trucades de l'usuàri al centre. Això permet que l'operador pugui saber el codi d'alarma , si ha estat pulsada per el UCR o el terminal o qui la pulsat.

- Té un periode de prealarma , per despulsar en cas d'equivocació ( 10 segons).

- Tots els equips disposen de paràmetres per configurar els avisos tant visuals con acústics , depenent de la causa que els genera . Segons les causes poden ser:

• Avisos tècnics per: tall o restabliment de la xarxa alèctrica , estat baix de la bateria del terminal o UCR , i fallada en el funcionament de sistemes perifèrics.
•  Avís per detecció d'inactivitat
• Avís per activació del botó terminal
• Avís per activació de sistemes perifèrics
• Avís per activació de sistemes complementaris del terminal etc...

Característiques de seguretat



 Les característiques de seguretat permeten que el terminal es comporti de manera fiable i garanteixi la possibilitat de comunicació amb el centre d'atenció.

Són les següents:

• Capacitat de prioritzar qualsevol trucada d'alarma davant de qualsevol altre tipus de comunicació telefònica.
• Si l'alarma per qualsevol motiu no s'aconsegueix comunicar amb el centre s'inicia un cercle continuat fins contactar.
• L'usuàri d'esprés de la alarma no podrà tallar la trucada, ho farà el centre d'atenció . En el cas que es trenqui el centre trucara a l'usuàri fins contactar amb ell.
• Per intimitat de l'usuàri no es pot possar altaveu ni micròfon a no ser que sigui una alarma especial com víctimes de violencia de gènere. 
  

Unitats de Control remot

La unitat de control remot és un dispositiu associat lleuguer de dimensions petites , que és l'encarregat , quan s'activa la pulsació , de llançar via ràdio una alarma cap al terminal.

És el dispositiu que és té que dur a sobre dins de l'habitatge o perímetre per poder-lo accionar en una emergència. El més habitual es penjar-lo al coll o canell .

Característiques de les UCR:

• Accessibles i fàcils d'identificar i portar ( pesen poc) .
• Resistents a l'aigua .
• Botó d'activació del sistema fàcil de reconèixer el pols.
• Radi ampli , encara que existeixen repetidor per ampliar encara més .
• Bateries de llarga durada ( 3-8 anys).
• L'accessori del coll es antiestrangulaments. 

Sistemes de comunicació entre el terminal i el centre d'atenció 

Quan la persona pulsa l'alarma els terminals utilitzen la línia de telèfon del domicili com a canal de comunicació per efectuar la trucada i transmetre el missatge, el qual es codifica i descodificaen un tipus d tons DTMF, que són els encarregats de transmetre el missatge, juntament amb tota la informació relativa a la trucada : número d'usuàri, lloc , tipus de trucada...El sistema es fa servir per poder enviar , codificar i interpretar aquests tons rep el nom de protocol.

En la majoria de casos , la prestació del servei es duu a terme a través de la xarxa telefònica bàsica (de vegades aquest és un requisit d'accés al servei). Actualment s'an trobat complicacions a zones rurals i línies digitals , per aixó els fabricants estan dissenyant equips i desenvolupant alternatives per un servei al 100%.

1 Els sistemes de comunicació en teleassistència

Que és la teleassitència?

La teleassistència es un sistema de comunicació dirigit a persones majors que viuen soles o a persones amb discapacitat, que permet demanar ajuda en cas d'urgència, des del propi domicili i portar un seguiment del cada cas individual .

Es té que tenir en compte tres fets: 

 · L'intercanvi d'informació es dóna generalment entre dos individus , encara que es pot donar entre màquines.

 ·Per una bona comunicació l'intercanvi d'informació ha de ser eficaç.

·La comunicació es a distància , per això cal tenir uns dispositius i equipament que la permetin .

Elements del sistema de comunicació 

Per que el sitema funcioni ha de constar d'aquests elements :

Emissor :és qui llança el missatge . Farà falta un transmissor que condicioni i codifiqui el missatge per difondre'l.

Missatge: informació codificada  que s'envia , elaborada per un codi .

Medi o Canal: mitja pel qual es transmet el missatge.

Receptor: qui rep el missatge i l'interpreta.

Podem assignar aquests termes a les funcions següents:

L'emissor és l'usuàri que inicia una trucada , que necessita un transmissor ( el  dispositiu treminal) , el qual estarà instal·lat al domicili.

• El missatge serà la informació que dona l'usuàri ( alarma ).
• El medi o canal serà la xarxa telefònica o de dades .
• Finalment, el receptor serà el centre d'atenció ( teleoperador). 

Com és un sitema bidireccional ( receptor i emissor) s'alternaran la funció segons la direcció del missatge.

Els protocols de comunicació 

Per que el emissor i el receptor sentenguin farà falta un sistema de codificació per exemple l'idioma . Igual passa amb els dispositius de tleassistència  per això hem de disposar d'una mateixa senyalització o protocol.

Un protocol de comunicació defineix les regles de transmissió i recepció de missatges en aquest cas entre dispositius de manera fiable i eficaç.

La diferència entre un dispositiu telefònic i un terminal es que per exemple un protocol permet saber l'estat d'un terminal , controlar-ne el funcionament i la configuraciótant en l'atenció de trucades com en el tipus d'alermes que pot generar. Aquest elemnt és molt important per qui rep les trucades. 

Cada un és diferent i pot incorporar diferntes funcionalitats:

Oberts: Compatibles per a tots els sistemes ( qualsevol terminal)

Tancats: Pertanyen a una empresa i només son compatibles amb els equips i plataformes d'atenció per aquesta empresa.